Alabama o la història d’una disputa musicada

Estic segur que la gran majoria de mortals que habiten l’anomenada societat occidental han escoltat centenars, sinó milers de vegades el clàssic “Sweet home Alabama”. És la cançó-himne dels reis del rock sureny Lynird Skynird: una de les bandes nordamericanes més grans dels anys setanta, que encara rutlla tot i que bona part dels membres originals la van palmar en un accident d’avió fa una colla d’anys. Com deia, “Sweet Home Alabama” és la típica cançó que tothom coneix però que, en general, pocs saben de qui coi és. Parlem ja d’una peça universal, que s’inclou en totes les bandes sonores de pel·lícules ambientades en l’època (llegeixis Forrest Gump, per exemple) i en diversitat de reculls de grans èxits del rock americà. Tant l’he arribat a escoltar, la majoria de vegades involuntàriament, que cada cop que sento la veu que marca el temps abans de començar la famosa línia de guitarra passo a la següent cançó. I és que em conec de memòria cada racó, cada detall, l’estructura al complet... podríem dir que -almenys per a mi- es tracta d’una cançó cremada, que m’aporta ben poc i que en certa mesura ha mort d’èxit. Vaja, un cas similar a molts altres, que mereixeria ser objecte d’un estudi sociològic que deixarem per una altra ocasió i per algú més atrevit.

Però jo volia que paréssiu atenció en la lletra, en concret en una part molt determinada on els surenys aprofiten per passar comptes amb en Neil Young, qui poc abans s’havia atrevit a criticar la terra natal dels surenys a la cançó “Alabama”, inclosa en el disc “Harvest” que com molts sabreu també és clàssic entre els clàssics. Efectivament, el gran Neil (per cert fa poc de visita al Rock in Rio d’Aranda del Duero) va musicar un text dedicat a aquest estat del sud dels Estats Units conegut per ser un dels més conservadors, intransigents o directament racistes del conjunt del país. A més a més, ho va fer un canadenc i ja se sap, un pot ser molt crític amb la seva pàtria, però que no li toqui ningú que vingui de fora. En aquesta cançó el cantautor nordamericà resava: “Alabama, duus un pes a les espatlles que t’està partint l’esquena. El teu cadillac té una roda al rec i un altre a la carretera” o altres versos com “Què estàs fent Alabama? Tens la resta de la Unió per ajudar-te a sortir del pas. Què està fallant?”. Paraules gruixudes pels Lynird Skynird que en resposta a tal gosadia van enviar-li aquest missatge inequívoc a mr. Young: “Bé, vaig sentir el senyor Young cantar sobre Alabama, sí vaig sentir que el vell Young la posava a parir, bé doncs espero que en Neil Young recordarà d’ara endavant: un sureny no el necessita per aquí de cap manera!”. Prou explícit, no? Curiós cas de correspondència bèl·lica oberta al gran públic a través de dues grans cançons. Coneixeu altres casos?